27.3.2025
La dramaturga, poeta, guionista, traductora, lingüista i exprofessora de l’Institut del Teatre Rosa Victòria Gras i Perfontan ha mort a l’edat de 92 anys.
Nascuda a Vallgorguina l’any 1933, estudia filologia catalana a la Universitat de Barcelona i es doctora amb la tesi Aportació al lèxic de Verdaguer. Als anys setanta duu a terme el Curs de català parlat per a Ràdio Peninsular, dirigit per Antoni Comas des de la Càtedra de Llengua i Literatura Catalanes. El programa, que obté el premi Ondes de Ràdio del 1977, és l'antecessor del curs per a televisió Català amb nosaltres, premi Òmnium Cultural del 1980, emès a Televisió Espanyola a Catalunya i del qual Rosa Victòria Gras n'és ideòloga i guionista.
L'any 1982 comença a fer classes d’elocució i dicció a l'Institut del Teatre, tasca que desenvolupa al llarg de trenta anys, fins al 2012.
Com a dramaturga, escriu una quinzena d’obres de teatre, totes publicades i moltes de les quals han estat guardonades, com El crit dins una capsa de cotó (1982, Premi Lisístrata del 1981), La llengua tallada (1989), La vigília (1991, Premi Cassandra del 1988), La nit de les dues llunes (1990, Premi Recull-teatre), Somniar la vida (1996, i amb el qual havia guanyat el Premi Santos Antolí del 1980), Balneari Celeste (1996) i Atracciones Gasparino (2007), entre d'altres.
L’Institut del Teatre ha publicat el seu teatre complet en tres volums obres a través de la col·lecció Repertori Teatral Català del Reservori Digital de l'Institut del Teatre (RedIT) amb l’objectiu de donar accés a un dels conjunts de peces teatrals més potents tant a nivell dramàtic com literari, de la postguerra fins avui.
En aquest sentit, Rosa Victòria Gras té el mèrit de ser una de les poques escriptores que ha conreat el gènere teatral en una etapa en què les dones encara ho tenien molt difícil. Una de les principals virtuts del seu teatre és el treball acurat de la llengua, que adopta, al llarg de les seves obres, registres diversos adaptats als plantejaments contemporanis i imaginatius de les trames que s’hi desenvolupen.
Mitjançant una percepció poètica del món –qualificat per alguns com a «Romanticisme pendent»–, la dramaturga aborda en la seva producció temes tan variats com el desamor, la recerca de la pròpia espiritualitat, el misteri de l’existència i la perplexitat davant la violència tant política com lingüística i sentimental. També la mort és una constant en la seva poètica.
L’Institut del Teatre també ha publicat, dins la col·lecció «Converses», el llibre Rosa Victòria Gras. Dimensió creativa de la llengua. Escrit per Albert Tola, primer alumne i després amic personal de Rosa Victòria, reprodueix l’entrevista mantinguda entre tots dos, a través de la qual és possible endinsar-se en els diversos aspectes de la tasca intel·lectual, artística i reflexiva de l’homenatjada. Així, el volum destaca especialment el compromís social tenaç de la Rosa Victòria, la seva proximitat generosa vers els seus alumnes, així com la constant lluita que va mantenir per la recuperació de l’herència cultural i lingüística catalana.
Com a poeta, publica el títol Finestrelles d'autobús (Poemes de 1991) (1996) i el recull de poesia completa La roda de la fortuna, aparegut a l'editorial Arola l'any 2018. També és responsable dels manuals de dicció L'actor i la dicció (1997) i Exercicis de laboratori de veu i de dicció (1998), escrit en col·laboració amb Coralina Colom. Com a traductora, va traslladar al català textos de Botho Strauss, Franz Xaver Kroetz, Caryl Churchill, John Webster i Edward Gordon Craig.
El funeral serà aquest dissabte 29 de març a les 12.30 h al Tanatori de la Ronda Dalt.