ESAD. Laia Nogueras: Ki-ki-ki? Glòria, fantasmes i forats

Pràctica d'escenificació 4 de l'alumna de Direcció i Dramatúrgia de l'ESAD, Laia Nogueras. 

En aquest univers El Forat és una presència inexplicable que engoleix la llum i s’empassa a les persones. Després de la mort de la Glòria, dues dones es veuen arrossegades a una convivència incòmoda enmig del buit. L’Edith, la seva germana, la cerca incessant a través del més enllà, entre els plecs dels temps i en la penombra d’allò més intangible. La Phyllis, en canvi, l’amor de la seva vida, la cerca exhaustivament en els rastres dels objectes que ha deixat. Ambdues viuen el dolor de formes irreconciliables en aquesta nova quotidianitat rara, on es veuen confrontades als límits del que estan disposades a comprendre.

Una ficció estranya sobre la pèrdua, la convivència i les concomitàncies del dol que tot i ser melancòliques, sovint desdibuixen els límits del que és real, acumulen contradiccions i despleguen infinitat de pensaments que desafien la lògica. 

Tot plegat es va teixint en diàleg constant amb els versos de Gloria Fuertes, que ressonen com ecos d’una presència ja llunyana agressivament tendra, donant-nos pistes per afrontar l’absència.

Autor
Enric Marzà

Direcció
Laia Nogueras

Intèrprets
Estel Ibars
Sara Granés
Berta Giraut (veu en off)

Escenografia, vestuari i il·luminació
Oriol Prat
Mireia Sintes

Moviment
Bea Fabregat

Professorat
Carlota Subirós

Equip Tècnic de Teatres
Coordinació tècnica: Oriol Partagàs
Tècnic de llums: Carlos Lucena
Tècnic de so: Toni Suñé

Agraïments
Agraeixo a la Noelia, a l’Estel i a la Sara, per fer del final, un inici; a l’Enric per obrir-nos el seu univers: a la Mireia i a l’Uri per ser sempre un sí; a en Magí per l’entrega meticulosa; a la Bea per un moviment des del desig, i a la Berta per ser la nostra veu. 

I en aquest final d’etapa tan temut i desitjat agraeixo a l’Andrea, a la Mireia, a la Rosa, a en Jordi i a la Marisa, ser les cases on sempre poder tornar.