ESAD. Enric Lizano: La petite mort

Treball final d'interpretació de l'alumne de l'ESAD Enric Lizano.

La petite mort és la pèrdua de consciència i sensació de defalliment just en l’instant posterior a l’orgasme. Una part de nosaltres no retorna.

La set eterna de sentir aquesta despossessió provoca una buidor insaciable de ser desitjat, eternament jove, per escapar de l’horror d’un cul caigut i arrugat.

En aquesta ciutat, les penetracions van a ritme de les màquines productores de nines sexuals pels turistes encocats,  el blanc radiant de les dents es conserva pel semen dels amants oblidats.

La petite mort irromp amb un cant moribund per la salvació de la innocència, un crit per la redempció divina, una dansa de mort i plaer, un orgasme assassí.

Text i direcció
Enric Lizano

Ajudant de direcció
Emma Ayora

Intèrprets
Josep Argelada
Emma Ayora
Alejandra Cabello
Enric Lizano

Paisatge visual
Enric Lizano
Laura Palmer

Paisatge sonor 
Enric Lizano
Oriol Martínez 

Tutora
Christina Schmutz

Equip Tècnic de Teatres
Coordinació tècnica, Oriol Partagàs
Tècnic de llums, Carlos Lucena
Tècnic de so, Toni Suñé

Agraïments

Agraeixo els aixecaments aberrants de cadira de la Christina quan no quedava altra cosa que la veritat,
Els paisatges per on salten les mirades de l’Emma.
Els plecs sobre les fustes de l’Uri.
Els fums que desprenen els vestits de la Laura.
Els cants i els llamps de l’Alejandra.
Les quatre potes del Josep.
La Gonzalo i els llavis dels ocells, la Tef i el pàl·lid de la llet, el Laboratorio i l’olor de les rosals, la pau de les banyeres, l’alè dels amants, la família i Barcelona.